Imaginem-nos que venem serveis relacionats amb la demanada de treball, tenim clients (empreses) que ens paguen per mostrar els seus anuncis, i tenim els usuaris que busquen feina entre les ofertes que aquestes empreses introdueixen a la web. Fins aquí, tot correcte, però resulta que dins la mateixa pàgina inclouen anuncis d’altres portals web que també ofereixen ofertes de treball als seus usuaris, és a dir, ofereixen enllaços de la seva pròpia competència.

De manera que, dins la pàgina d’infojobs podem veure anuncis de trabajo.com (per exemple), això si que és una campanya de publicitat per posicionament ben feta!

A la pàgina 35, una empresa de serveis busca un lampista, o llauner, però l’anunci sembla una oferta de treball per un circ, ja que demanen per un “lleoner“.

Jo vull una nova definició al Diccionari de la llengua catalana, però ja!

Lleoner: Pesona que doma lleons.

No ho he pogut resistir i he creat aquesta petita composició per a commemorar aquest gran moment!

És un d’aquells error en publicitat que passen desapercebuts, però tenint en compte el tema que tracta ja s’hi podien haver fixat més… Per aquest motiu jo sempre procuro passar un corrector ortogràfic en tots els dissenys que faig, i tot i així sempre es pot escapar una falta d’ortografia. Però que això passi en un anunci publicitari sobre Catalunya amb un error com aquest…

Si no disposem de cap programa amb corrector automàtic, podem utilitzar l’eina que posa a la nostra disposició la gent de softcatalà, el Corrector ortogràfic català, on sempre podem obtenir resultats prou satisfactoris;

Per cert, en un comentari d’una notícia anterior he rebut una adreça web que pot resultar molt útil per aquelles paraules que no sabem si estan ben dites en Català o no;

• dlc.iec.cat/index.html

L’altre dia mirant la TV vaig poder escoltar com el gremi de flequers es queixava sobre l’intrusisme en el seu sector, el tema de la sanitat jo crec que simplement és l’excusa. Ara he pogut llegir tot l’article a través de jornal.cat i no puc evitar de sentir-me confós.

Perquè el gremi d’informàtica no fa el mateix? No es perden llocs de treball d’informàtics quan algunes botigues han de tancar perquè no poden competir amb els preus de les grans cadenes/centres comercials? Grans cadenes que no donen cap tipus de suport ni garanties als seus clients (la gran majoria), ofereixen un preu i pesquen clients per atraure’ls fins els seus magatzems on el client acabi comprant de tot.

Resulta que ara tothom pot vendre ordinadors, portàtils, pantalles i impressores; les cadenes d’electrodomèstics, les botigues de telefonia, les llibreries, si fins i tot amb els diaris et fan preus “especials” amb netbooks!

I això no és intrusisme? No pot resultar perjudicial per al client? Ofereixen un producte de baixa qualitat, on només importa el preu. Com t’has de creure les explicacions d’un comercial de telefonia sobre les bondats d’un ordinador que intenta encolomar-te amb el contracte de dades de la seva companyia? Una persona que instal·la neveres està prou qualificat per oferir-te un bon ordinador per jugar?

La meva intenció no és que ningú s’ho prengui malament, o que es consideri un simple atac a la “competència”. No és més que una reflexió en veu alta, i segons el meu parer, no deixa de ser una evolució natural de qualsevol negoci, no podem pretendre mantenir una exclusivitat d’un servei o producte de per vida, però si podem procurar oferir un millor servei als nostres clients, més qualitat en el producte i si cal, buscar alternatives de negoci i deixar de somicar.

Acabaré fent referència a una de les frases amb que ens va obsequiar Albert Einstein;

En els moments de crisis, només la imaginació és més important que el coneixement.

Sense Tast no hi ha paradís

En l’edició de diumenge 18 d’octubre del 2009 trobem un error de traducció, concretament es correspon amb la pàgina 36, dins l’apartat de la programació de TV de Tele 5.

A la sinopsis del capítol de la sèrie “Sin tetas no hay paraíso“, podem veure com han canviat el nom de la protagonista Cata (de Catalina), per Tast, que seria una traducció correcte si parléssim d’una “cata de vinos” y no del nom d’una persona. I no només tradueixen un nom propi, sinó que deixen una frase amb una coherència nul·la com aquesta “…encara que sap que l’ex-presidiària que tan la dolent va tractar a la presó no va a renunciar a ella tan fàcilment.”

Crec que haurien de procurar evitar els traductors “automàtics”, si més no revisar-ne el resultat final intentant llegir les frases que n’obtenen.

Us deixo amb el text original de la pàgina “oficial” de la sèrie i el resultat que podem obtenir a partir del traductor de Google;

Cata sufre el acoso y el chantaje de Daniela y utiliza a La Roca para protegerse de ella, aunque sabe que la ex-presidiaria que tan mal la trató en la cárcel no va a renunciar a ella tan fácilmente.

Mientras avanza en su relación con Catalina, el policía descubre datos reveladores en torno al asesinato de su padre y organiza una redada para obtener más información sobre el criminal que acabó con él.

Tast pateix l’assetjament i el xantatge de Daniela i utilitza a La Roca per protegir-se d’ella, encara que sap que l’ex-presidiària que tan malament la va tractar a la presó no va a renunciar-hi tan fàcilment.Mentre avança en la seva relació amb Catalina, el policia descobreix dades reveladores al voltant de l’assassinat del seu pare i organitza una batuda per obtenir més informació sobre el criminal que va acabar amb ell.

Gairebé l’encerta més el traductor automàtic de Google o el traductor de Softcatalà que a la versió del Regió7…

versió de prova de 5 anys!

Xafardejant una mica i fent shopping en els meus proveïdors vaig veure aquesta oferta. Ja ens agradaria que amb la compra del nostre ordinador portàtil ens regalessin una versió de prova de Microsoft Office i un antivirus amb una durada de 5 anys (60 mesos). Quina ganga!

Facebook is NSFW

No crec que ningú dubti de la inutilitat de facebook en la majoria de casos el treball. No només pel fet que implica una gran pèrdua de temps mentrestant xafardegem entre els nostres contactes, o bé tot el temps dedicat a mantenir el nostre restaurant, o fins i tot omplint formularis HOYGAN (a qui dedicarem un article pròximament) amb respostes absurdes.

A més, també ens hi podem trobar els típics noms d’usuari que serveixen per fer amics, trobar feina, riure (o no) com el que ens ocupa a la imatge, i aquí és un arribem al punt calent de facebook, que ha aconseguit desbancar el messenger com a plataforma de ligoteo entre el jovent d’avui dia i com a niu de frikis (dels de veritat). A partir d’ara haurem d’anar amb compte no només del perfil amb comentaris, fotos i enquestes sobre nosaltres, sinó fins i tot aquells contactes que tenim afegits com “amistat”. Imagineu-vos que estem navegant pel perfil del senyor George W. Bush i trobem al Bin Laden a les seves amistats. I és per aquests motius que faisbuq facebook no és adequat per a la feina, o com s’acostuma a dir és NSFW.

Dimecres 16 o dijous 17?

Un d’aquells errors inexplicables, que vàrem resoldre després de més de 5 minuts buscant el “diari d’avui” el de dimecres no (un dijous com qualsevol altre)… jo creia que la data de la portada d’un diari/revista s’introduïa de manera automàtica, però sembla que és prou manual encara.

A primera vista pot costar una mica veure on està l’error, però n’hi ha prou amb fer una ullada a qualsevol calendari per veure que el dia 17 de setembre del 2009 no queia en dimecres, sinó dijous.

Missatge de bústia de correu plena a Gmail

Segur que molts pensareu que superar el límit d’espai que ens ofereix Google amb el seu correu gratuït (gmail) és molt complicat o fins i tot impossible, de fet, jo també ho creia fins fa ben poc.

I és que omplir les més de 7Gb actuals amb correus i arxius adjunts sembla una tasca difícil de realitzar. L’usuari intrèpid que ha aconseguit aquesta fita ha seguit un mètode infal·lible que la gent sensata procura evitar, tenir un parell o tres d’amics de contactes amb molt de temps lliure i poques ganes de treballar disposats a enviar i reenviar qualsevol mail en cadena que faci falta per mostrar les presentacions interminables de les vacances d’algú, o les bondats d’un mètode màgic per perdre-pes-en-general, els típics mails en cadena de facebook/hotmail que avisen de la fi del mon, o aquells missatges entranyables per resar col·lectivament per la vida d’un gatet en perill.

Per suposat, una vegada tenim la bústia plena no podrem enviar ni rebre nous correus i fins i tot ens podrem trobar amb errors en intentar accedir al nostre correu. El missatge que apareix en pantalla diu: “Us heu quedat sense espai al compte de Gmail. No podreu enviar ni rebre més correus fins que no suprimiu alguns elements”.

Omplir més de 7Gb amb prop de 2.000 presentacions de powerpoint té prou mèrit.

transport ecològic de torre de PC

Quan sembla que ja s’ha inventat tot i res no ens pot sorprendre, apareixen ments brillants que ens il·luminen amb les seves idees. A partir d’ara, davant la problemàtica que suposa transportar una torre d’ordinador a les lanpartys o simplement de passeig, tindrem una alternativa ecològica a les bosses de plàstic mida-gegant que tantes vegades ens han acompanyat i ajudat en la tasca.
Una cosa si podem dir: és una forma ràpida, econòmica i respectuosa amb el medi ambient! A veure si n’aprenen els de Targus® i companyia i s’animen a fer servir fil d’espart en els seus productes.